Reserva Online

ALLOTJAMENT RURAL INDEPENDENT CASA GUILLEM

  • maig
    3

    Falles de Sant Joan a Isil

    Gaudeixi d'unes festes excepcionals en una nit màgica.

    Declarades patrimoni de l'humanitat el 2015.

  • des.
    19

    No tenim neu... Per ara!

    Després d'una tardor prometedora, la neu s'ha aturat al Pallars... De moment!

    Tot i que el fred manté la neu que va caure fa unes setmanes, sembla que costa que la temporada plenament hivernal es decideixi arrencar a Tavascan... Neu a cotes altes i fred (sobretot a les nits), però no acabem de tenir els gruixos que tan sedueixen la gent que li agrada gaudir de la muntanya. Per sort, l'hivern encara és molt jove i tenim temps d'esperar que ens sedueixi un any més i per molts mesos.
    Salut i neu!

  • des.
    7

    Adéu tardor!

    Un dels moments més més bonics i solitaris de la vida a la muntanya... Adéu tardor!

    Ara que s'acaba la caiguda de fulles dels arbres que es despullen per passar els dies sense llum, i que els ramats ja han baixat de la muntanya per passar el fred de l'hivern, ara que els cims ja no s'estimen cap companyia i rebutgen els visitants amb forts temporals de vent i fred, ara que els esquiadors encara estan encerant les taules i no s'atreveixen a lliscar per la poca neu que els cims ja dibuixen, ara, sortim de casa per gaudir de l'entorn més hostil i indòmit que la nostra terra ens mostra, però al mateix temps el més bonic i encisador de tots: jocs de colors que no s'atreveixen a imposar-se els uns entre els altres, contrastos de fred i neu amb petites clarianes de sol plaent, humits boscos d'olor d'obaga que ens recorden que la natura sempre és ben viva... Dies de màgia i soledat que no es poden pagar!

  • nov.
    18
    Fruits de tardor

    Colors de tardor

    Abans que el gèlid hivern no s'endugui els últims records del que ha estat un llarg i càlid estiu i una tardor endarrerida però molt moguda, volíem compartir algunes de les estampes que aquesta temporada ens ha deixat: esperem que les podeu gaudir tant com nosaltres ho vam fer en prendre-les!

    El que ha estat un calorós, llarg i sec estiu va donar pas, sense demanar permís, a una convulsa tardor que sembla que en les properes hores ens dirà adéu (de manera tan precipitada, que no sabem encara si el comiat serà definitiu o no...).
    Abans però que el blanc no ho cobreixi tot, volem compartir amb vosaltres algunes de les colorides estampes amb les que aquesta estació ens ha obsequiat.
    Un regal per als ulls!
    Més fotos a facebook.com/Casa-Guillem ;)

  • oct.
    18

    NOTICIES DEL PALLARS SOBIRA

    Fira d'Esterri d'Aneu.

    Aquest cap de setmana s'ha celebrat la fira de Santa Teresa a Esterri d'Aneu.
    La vaca bruna de Casa Forn d'Olp i el toro de casa Marc de Burg han estat els vencedors de les categories més preuades del 36è Concurs de vaca bruna dels Pirineus,

  • oct.
    18

    NOTICIES DE TAVASCAN

    RESTAURACIÓ DE LA CAMPANA

    S'han iniciat els treballs per restaurar la campana de l'església esquerdada. El 1902 els veins van aportar els metall que tenien per fondre'l i fer una campana per l'església de Sant Bartomeu.La reparació es farà en un taller especialitzat de França.El cost de uns 8000€ anirà a càrrec del Comú de veins.

  • oct.
    18

    NOTICIES DE TAVASCAN

    CABANA DE LA PLETA

    http://www.vilaweb.cat/noticies/tavascan-recupera-els-comuns-veinals-per-restaurar-una-antiga-cabana-de-pastor/
    Tavascan recupera l'antiga tradició dels comuns veinals per restaurar una antiga cabana de pastors.Durant més de 400 any va ser utilitzada pels pastor i ara estaba en mal estat.
    El Comú de veins va decidir reparar-la,aportant una part del seu temps,per contribuir a mantenir el patrimoni del poble i enaltir la memória dels nostres avanpasats conservant lo que tant sacrifici els va suposar.
    L'última vegada que es van realitzar comuns  veinals va ser als any 70.
    Col.laboradors: Antonio de Casa Escolà; Juanito de Casa L'Arriot;Marc de casa Madó;Fransisco de Casa Sisco;Juan de Casa Ramón d'Aineto;Josep de Casa Pubill;Juli de la Piscifactoría;Pepe de Casa Colomé;Salva de Casa Pardet.

  • oct.
    18

    ESPAIS NATURALS DE TAVASCAN

    L'ESTANY DEL CLUSELL

    Article de Rosa Mª Bosch. Publicat a la Vanguardia el 22/8/2016

    Sense peixos, l’aigua torna a ser cristal∙lina L’estany Closellrecupera la seva biodiversitat eliminant el barb roig.

    ROSA M. BOSCH Lladorre (Pallars Sobirà) El biòleg Marc Ventura s’acosta a la vora de l’estany Closell, a la muntanya de Lladorre, al costat del circ de Certascan, i revisa les xarxes per veure si ha caigut a la trampa algun barb roig, un peixet de tot just dotze centímetres causant de molts mals, el primer, la proliferació d’algues que tornen tèrboles les aigües. Del voltant de 20.000 exemplars que campaven al seu aire el 2014 només en queden uns 20, acorralats en un racó d’aquest petit llac del parc natural de l’Alt Pirineu. Sense barbs rojos, el Closell ha recuperat la transparència tornant al seu estat original. Una de les missions del projecALEXANDRE MIRÓ / CSIC JORDI PLAY E L PROBLEMA La desaparició de la puça d’aigua causa la proliferació d’algues i l’aigua es torna verda PEIXOS INVASORS Ni el barb roig ni la truita no són espècies autòctones dels llacs del Pirineu te LimnoPirineus, del programa LIFE de la Unió Europea, coordinat per Marc Ventura, és retornar al seu estat natural, sense espècies invasores, és a dir sense barbs ni truites, vuit estanys del Pirineu. En el cas del Closell els treballs van començar el 2014 i ja han encarrilat la recta final. En dos anys han aconseguit eliminar el 99% dels barbs. “Aquest peix menja larves d’insectes i diminuts crustacis, com la puça d’aigua. En desaparèixer els crustacis proliferen les algues, ja que aquests se n’alimenten, i l’aigua adquireix aquella coloració verdosa i es perd completament la visibilitat”, explica Ventura, envoltat d’un grup d’estudiants de batxillerat que aprofundeixen en els ecosistemes lacustres d’alta muntanya gràcies a unes beques a Món Natura Pirineu. Meritxell Cases està involucrada en aquest projecte, dotat amb 2,7 milions d’euros, a través de la firma Sorelló, Estudis al Medi Acuàtic. Aquesta enginyera forestal surt periòdicament a capturar barbs utilitzant tota mena d’arts: xarxes, gànguils i pesca elèctrica, tant a l’estany Closell com al Naorte, a uns 20 minuts caminant i d’una dimensió més gran. La metamorfosi del Closell ha estat radical, tal com evidencien les fotografies.Abans era impossible entreveure el fons del llac, d’una profunditat màxima de tres metres. Ara s’observa perfectament. A l’estany Naorte, de fins a 14 metres de fondària, encara hi ha molta feina per fer. Fins al moment se n’han aconseguit treure uns 14.000 barbs rojos, però en queden molts més. “Avui n’hem capturat més de 100 al Naorte i només dos al Closell, com menys n’hi ha més costa agafar­los”, explica Cases mostrant tres bosses amb el botí del dia. “La conductivitat d’aquestes aigües és molt baixa, per la qual cosa la pesca elèctrica amb prou feines funciona, esperem que vagin caient a les xarxes a poc a poc, no sabem si trigaran un mes, dos...”, apunta Ventura, delCentre d’EstudisAvançats de Blanes del CSIC. “La puça d’aigua és la prova de si un llac té bona salut o no”, afirma Ventura mentre puja en una llanxa pneumàtica per anar al centre del Closell i verificar com ha evolucionat la presència d’aquests microscòpics crustacis. El biòleg submergeix tubs per treure’n mostres d’aigua. En extreure­les es poden observar al seu interior multitud de puntets vermells, les puces en qüestió. Beneïts insectes que devoren les algues. I sense aquestes plantes aquàtiques, l’aigua torna a ser transparent. Ara, l’efecte en cadena ja no queda avortat per la falta de totes les baules d’aquesta cadena natural. Al contrari, a l’aigua treta del Naorte amb prou feines s’endevinen puntets vermells, que a més són més petits. “Les puces no creixen més perquè se les mengen abans els barbs”, matisa Ventura. L’equip d’investigadors de LimnoPirineus ha constatat que sense el barb “el Closell ja ha recuperat el 70% de la seva biodiversitat i calculem que en dos anys arribarem al 100%; a més de la puça d’aigua, ja hem detectat la presència de la majoria d’insectes que hi havia abans, escarabats, libèl∙lules, tricòpters... i en amfibis, ja tenim el tritó palmat”. Ventura subratlla que els peixos no són espècies autòctones dels ecosistemes lacustres del Pirineu. Altres estudis realitzats en diferents enclavaments d’alta muntanya han pogut comprovar com eliminant els peixos, a més d’insectes i amfibis també es recuperaven les aus i la vegetació pròpia del lloc. Avui, un dia de juliol, el groc de la ginesta lluu amb força al Closell, i al Naorte es combina amb el rosa intens dels rododèndrons. El panorama es completa amb la silueta de pics com el Sotllo o el Baborte, entre d’altres. Els excursionistes en ruta per aquestes muntanyes aprecien els resultats d’aquests projecte. Se sospita que van ser pescadors francesos els que van tirarhi accidentalment, als anys 80, el barb roig en utilitzar­lo com a esquer viu per capturar truites, que ja feia més de deu anys que eren en aquests estanys del Pallars Sobirà. Els salmònids van desaparèixer delClosell i delNaorte, però no els barbs, que amb el temps han anat degradant aquests paratges. Un tercer estany del parc natural de l’Alt Pirineu, el Robinets, i cinc del parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en els quals són les truites les que alteren els seus cicles vitals, s’afegeixen al projecte LimnoPirineus, que culminarà el 2019. Ernest Bonetti, estudiant de 15 anys de Palautordera que vol dedicar­se a la Biologia, s’ho passa d’allò més bé aportant el seu granet de sorra. “Ahir vam muntar, a Món Natura, unes sondes amb sensors de llum per calcular la transparència de l’aigua”, explica mentre puja a la llanxa amb Ventura. Si alClosell la visibilitat ja és del 100%, al Naorte s’arriba a veure fins a tres metres dels seus 14 màxims de profunditat. Bonetti forma part del grup de joves seleccionats per la Fundació Catalunya­La Pedrera per aprofundir aquest estiu en diferents àmbits científics al complex de Món Natura, al Pirineu. Abans de marxar, Marc Ventura fa una última ullada al reducte de barbs delClosell i desitja que en la seva pròxima incursió a la zona ja no en quedi cap.

Reserva Online